L'altre dia a COED vaig haver de recitar un poema que vaig escollir jo i es diu, Estenc la mà , de Miquel, Martí i Pol:
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela
més dòcilment i tot del que em pensava.
No tornaràs mai més.
Però en les coses i en mi mateix, hi hauràs deixat la impremta
de la vida que visc, i no en solitari,
sinó amb el mon, i tu per companyia.
Ple de tu fins i tot quan no et recordo.
Amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada